Història
Ja els romans s'havien instal·lat, en aquest racó llatinitzat del Mediterrani. De llavors ençà la intervenció humana, necessària, no n'ha trencat l'equilibri natural ni espiritual. Podem trobar zones verdes, jardins, espais oberts, però també recés, silenci i gaudi. És una mena d'oasis respirable enmig del desert caòtic de blocs de ciment i de pedra artificial.
La urbanització s'estén entre la platja de Sant Pol i la de Sa Conca. Ubicada sobre un turó esberlat de cales estretes i pedregoses. Paratges rocosos i granítics. La zona de la riera de Segueró fins el delta del Ridaura era un turó erm i pelat, un roquissar ple d'alguna feixa de vinya i de terres de pastoreig. Només hi havia un clos de parets blanques, que servia de sopluig i de punt d'orientació per als pescadors de guia per als caladors dels nansaires, conegut com a "senya blanca".
S'Agaró té una curta però rica història. La platja de Sant Pol, dins el terme municipal de SFG, es va convertir en la platja de la ciutat i dels pobles de la vall, atès que la platja de SFG estava pràcticament ocupada per l'activitat dels pescadors, dels mestres d'aixa i dels calafats a les drassanes. L'actual nom de S'Agaró és una deformació del nom del torrent Segueró, que serveix de termenal entre els municipis de Castell d'Aro Platja d'Aro i Sant Feliu de Guíxols, i que bateja definitivament la urbanització.
S'Agaró constitueix la singularitat, la demostració que l'home pot intervenir amb encert, previsió de futur i amb respecte al paisatge.
El 1916 Josep Ensesa i Pujadas, industrial fariner establert a Girona, va permutar el deute d'un flequer ganxó per una parcel·la de terreny a peu del turó, on, algun dia, potser podria construir-hi una casa de vacances arran de mar.
L'arquitecte Rafael Masó li aconsellà que comprés la peça contigua a la primera, una mica més enlairada, a la Punta d'en Pau. Es va fer amb una superfície superior a les seves necessitats per després parcel·lar-ne una part, per procurar-se algun veí en aquest lloc tan solitari. Així va néixer un primer projecte de ciutat-jardí catalana.
Rafael Masó - Senya Blanca - La Gavina
La primera casa de S'Agaró fou la de Josep Ensesa i Gubert, batejada com Senya Blanca perquè era el nom preexistent a l'indret.
Ensesa va contagiar l'entusiasme pel projecte al seu pare, que va comprar més terreny per construir una ciutat residencial. L'apassionament i implicació de l'arquitecte Masó, encomanat a Ensesa, per l'artesania autòctona, és palès en els més petits detalls.
Masó pretenia que S'Agaró fos un petit poble català integrat al medi. Aquest estil personalíssim de Masó restà plasmat a Senya Blanca amb la combinació i aprofitament d'elements arquitectònics, recuperació arqueològica, peces d'artesania (ceràmica, teules), elements constructius del país (arcs, golfes, porxos, pèrgoles, espiralls, ràfecs...).
L'erm turó s'anava transformant. Les esplanades i rampes insinuaven les futures avingudes, carrers, places, pèrgoles, escalinates i miradors d'aquest petit poble integrat al medi, que anava prenent forma.
Josep Ensesa, de la mà de l'arquitecte Rafel Masó va tenir la visió d'edificar una ciutat-jardí catalana on l'arquitectura i l'urbanisme respectessin totalment el paisatge i mostressin una imatge d'estil respectuós amb l'entorn, que ha acabat essent una joia arquitectònica davant del mar.
L'emblemàtica casa Senya Blanca és la primera construcció de tota la urbanització, de l'any 1924, i motiu del Centenari de S'Agaró i naixement i model de la mateixa urbanització.
Al final de la propietat, amb uns arcs majestuosos, s'alça la Loggia, obra de Francesc Folguera que emmarca els jardins de Senya Blanca, on des de l'any 1956 fins el 1979 s'hi va realitzar el Festival de Música de S'Agaró on vàries personalitats del món de la música feien els seus concerts i recitals.