Història
Les primeres poblacions a la zona de Pinell daten del 2.500 aC, dins el període del neolític. A l'entorn de l'any 2.000 aC s'estableixen grups humans a les muntanyes de Vallvanera i Treumal.
El principal testimoni de l'època antiga és l'estada dels romans en aquestes contrades amb la vil·la romana de Pla de Palol, existent des del S. IaC al VII dC.
A partir del segle X s'inicia el repoblament dels territoris de la Vall d'Aro, la primera referència és Fanals d'Amunt i el principal exemple és el Castell de Benedormiens, origen de Castell d'Aro.
L'any 1585 apareix documentada l'existència de l'església de Fanals de Baix, actual Fanals d'Aro i embrió de Platja d'Aro.
Durant els primers anys del segle XX, l'actual Platja Gran és del tot verge, sense cap edificació d'alçada, i només un xic més a l'interior s'escampen les primeres masies establertes a la plana, lluny del barri de Fanals. A partir de la segona dècada del segle XX, comença un incipient desenvolupament del turisme, però no és fins després del conflicte civil espanyol que no apareixen els primers establiments turístics que, juntament amb els xalets de segona residència ja existents a la Pineda d'en Bas, fomenten una creixent colònia estiuenca.
El desenvolupament turístic definitiu es produeix amb el canvi de nom de Fanals d'Aro pel de Platja d'Aro (1962), el canvi de capitalitat i de l'Ajuntament del nucli històric i d'interior de Castell d'Aro a Platja d'Aro (1962). Coincideix també amb la primera gran campanya de promoció turística d'abast internacional El amor se cita en Playa de Aro (1964), que obsequia 50 parelles a passar una setmana a la població, commemorant-ne 25 les seves noces de plata, i les altres 25 el seu recent casament.
Simultàniament, encara durant els primers anys del segle XX, l'actual Platja Gran és del tot verge, sense cap edificació d'alçada, i només un xic més a l'interior s'escampen les primeres masies establertes a la plana, lluny del barri de Fanals d'Amunt. A partir de la segona dècada del segle XX, comença un incipient desenvolupament del turisme, però no és fins després del conflicte civil espanyol que no apareixen els primers establiments turístics que, juntament amb els xalets de segona residència ja existents a la Pineda d'en Bas, fomenten una creixent colònia estiuenca.
Actualment el centre de Platja d'Aro és un centre comercial a cel obert on es poden trobar tot tipus de serveis, comerços, oci activitats i una variada oferta gastronòmica.
A partir del segle X s'inicia el repoblament dels territoris de la Vall d'Aro, la primera referència és Fanals d'Amunt i el principal exemple és el Castell de Benedormiens, origen de Castell d'Aro.
Pla de Palol - Vila Romana
El principal testimoni de l'estada dels romans a aquestes contrades és la Vil·la de Pla de Palol, que, segons els arqueòlegs, inicia la seva activitat a l'entorn del segle IaC i subsisteix fins més enllà del final de la romanització, a principis del segle VII dC.
La vil·la només parcialment recuperada es localitza damunt de la platja de n'Artigas (actualment Cala Rovira) on es carregaven barques i petits excedents que produïa l'explotació.
Segons els indicis, els arqueòlegs van estimar una superfície d'uns 10.000 m2, deixant de banda importants estructures com un forn de grans dimensions situat al centre de Platja d'Aro.
Un jaciment i una propietat que segons indica l'arqueòleg Josep Ma. Nolla Hauria ocupat una àrea de 10.000 m2, una part important dels quals correspondrien a patis i a espais no construïts. La vil·la explotava els recursos naturals de la terra, tant l'agricultura com el conreu de la vinya, així com l'extracció d'argila per a la fabricació de ceràmica. Els productes obtinguts s'exportarien per mar gràcies al port natural que constituïa Cala Rovira.
Església de Santa Maria
És l'església més moderna del municipi, edificada passada la Guerra Civil espanyola al centre de Platja d'Aro.
Es construir sobre un solar cedit per el Sr. Pere Bas i Sàbat, construïda l' any 1953, acabada l'any 1955 i beneïda el 30 d'agost de 1959, per el rector el guixolenc Mn. Ramon Lloansí i Marill, a qui li fou dedicada la plaça de l’església el 19 d´abril de 1964. És d'un color blanc mediterrani i té una campanar de planta circular que l'acabà el Mn. Pere Vila i Bosch que també bastí la rectoria.
Santa Maria de Fenals d'Aro
L'any 1585 apareix documentada l'existència de la nova església de Fanals de Baix, l'actual Fanals d'Aro. Després d'abandonar Fanals d'Amunt, es forma al seu entorn un nou assentament, i poc a poc, vàries cases es construeixen a l'entorn de l'església.
L'any 1698, les parròquies de la Vall d'Aro són incorporades a la corona, formant la batllia reial de la Vall d'Aro. El 1774 acaba l'ampliació de l'església de Fanals d'Aro.
Durant molts anys s'hi va realitzar el Festival de Guitarra i actualment s'hi celebra l'Aplec del Patrocini, al mes de novembre.