Història

A partir del segle IX s'inicia el repoblament dels territoris de la Vall d'Aro, un cop recuperats dels sarraïns, aprofitant l'orografia del terreny. Els primers colonitzadors són pagesos. No es coneix amb exactitud quan es constitueix el primer assentament, si bé, consta que l'any 881, el rei Carlemany dóna al bisbe de Girona, Teuter, el territori de la Vall d'Aro, on ja ha començat l'extensió de la població en direcció a la costa. La primera referència documental de Fanals d'Amunt (nom originari de Platja d'Aro) apareix l'any 968. Es tracta del precepte del rei Lotari, confirmant Sunyer com a abat del monestir de Sant Feliu de Guíxols, així com de les seves possessions, entre les que hi figuren Fanals i la seva església.

Malgrat que la Vall d'Aro és una terra fèrtil per al conreu, els humils pagesos no són els únics habitants del Fanals medieval. Durant el segle XIV, podem destacar les possessions i residència d'una branca de la família empordanesa dels Llavià. Llop de Llavià, un dels membres d'aquesta família assisteix a les Corts de Cervera el 1359, com a noble de Fanals, i Ramon de Llavià esdevé abat del monestir de Sant Feliu de Guíxols entre 1328 i 1348. L'any 1585 apareix documentada l'existència de la nova església de Fanals de Baix, l'actual Fanals d'Aro. Després d'abandonar Fanals d'Amunt, es forma al seu entorn un nou assentament. L'any 1698, les parròquies de la Vall d'Aro són incorporades a la corona, formant la batllia reial de la Vall d'Aro.

La corporació municipal acorda el 16 de setembre de 1971 incoar un expedient per a la declaració de Conjunt Històric-Artístic a favor del nucli antic de la població: carrers del Carme, Hospital, Castell i Sol, inclosos el castell de Benedormiens, l'església parroquial de Santa Maria, la plaça del mateix nom i el carrer Major.

A partir del segle IX s'inicia el repoblament dels territoris de la Vall d'Aro, un cop recuperats dels sarraïns, aprofitant l'orografia del terreny.

L'any 1995 el nucli antic de Castell d'Aro va se declarat oficialment "Bé Cultural d'Interès Nacional".

Església Santa Maria

L'església es va construir l'any 1078, essent la capella del castell de Benedormiens, del que tenim el primer document escrit l'any 1041. Es construeix l'església d'estil romànic, estil del que no se'n conserva res degut a les posteriors ampliacions.

L'últim dia de l'any 1078, el bisbe de Girona, Berenguer Guifré vingué a consagrar l'església construïda en honor a Santa Maria, dins el comtat de Girona, concretament al punt anomenat Vall d'Aro, i la posà sota la tutela de la de Santa Cristina i depenia del monestir benedictí de Sant Feliu de Guíxols.

Castell d'Aro (també conegut com "la Vall d'Aro" degut a la seva privilegiada situació enmig de la vall), va anar creixent , sobretot gràcies a l'agricultura, al ser un poble fèrtil i arrecerat del vent.

Molts pagesos venien a treballar aquestes terres, ja que també tenien la protecció del senyor del castell. És per aquesta raó que es necessitava una església més gran.

L'any 1613, es va ampliar l'església i tot l'interior (també en l'actualitat) és d'estil gòtic. Però al l'any 1615, durant una missa, es va caure part de la façana de l'església, ferint inclús algunes feligreses.

A partir d'aquell moment (i fins que es van acabar les obres de la façana actual), l'entrada a l'església es va haver de desplaçar i es trobava a la porta que hi ha just sota el campanar, on encara hi ha la porta tapiada i es pot veure l'any; 1782.

Al segle XVII, l'església apareix ja com a parròquia independent de la de Santa Cristina, i forma un sol districte juntament amb la de Fanals d'Aro. La imatge de Santa Maria presideix la façana, que malgrat que és abarrocada (1784), conserva l'estil medieval que encara avui es preserva a tot el nucli antic de Castell d'Aro.

Castell de Benedormiens

El castell de Benedormiens, origen de poble de Castell d'Aro, apareix documentat per primera vegada l'any 1041 quan les autoritats religioses, els nobles i cavallers del territori (entre les quals destaquen la comtessa Ermessenda, el bisbe de Girona Pere Roger, l'abad Llandric del monestir de Sant Feliu de Guíxols, Gausfred Vidal i la seva esposa, Quíxol) lliuren al Monestir de Sant Feliu de Guíxols la custòdia del castell, amb l'obligació de protegir dels atacs dels musulmans tota la Vall d'Aro.

Al voltant del castell es va formant el poble, mentre que les masies més allunyades es fortifiquen i fins i tot edifiquen torres de defensa. L'any 1462 el castell fou incendiat amb motiu de la guerra dels remences. Entre els segles XVII i XVIII es fan obres de reforma al castell. Una explosió accidental acaba de destruir la fortalesa l'any 1879. Actualment amb prou feines queden restes de l'antiga fisonomia de l'edificació.

L'any 1970 l'Ajuntament, propietari del castell, encarrega a l'arqueòleg gironí Miquel Oliva la primera restauració. Se'n conserva la part més antiga, del segle XI, que és la més propera a l'església. L'any 1983 les sales del castell s' habiliten per fer-hi exposicions.

Al llarg de 1999 es realitzen al nucli històric diverses intervencions arqueològiques que posen al descobert les estructures defensives extra murs del castell com el fossar excavat a la roca natural; el petit pont de pedra i la rampa d'accés a la porta. A l'interior del fossar s'han trobat estructures de tipus industrials, relacionades amb la metal·lúrgia. La pèrdua de funcionalitat del fossar comporta la seva utilització per a altres usos a partir del segle XVI. Ara tindrà més una funció de palau- residència que de fortificació militar. A partir de la primera meitat del segle XVII l'espai comença a ser utilitzat com a cementiri parroquial. Molt s'ha parlat sobre l'origen etimològic del nom que porta el castell: Benedormiens.

L'historiador Pella i Forgas apunta dues possibilitats sobre el seu origen. La primera ens parla d'un origen àrab. Entre els àrabs era famosa la família dels Beni-dorm, que va donar nom al alguns llocs de Catalunya i València. També ens parla de la possibilitat que sigui un vocable de l'Edat Mitja que indicava la seguretat i repòs que trobaven al castell.

El castell té 5 sales que porten noms de personatges històrics relacionats amb l' història del castell.

Actualment el castell de Benedormiens és seu d'importants exposicions i esdeveniments de la cultura tradicional del nostre municipi i també acull el Fons d'Art Municipal, on es pot visitar el recull d'obres d'art que des de l'any 1983 cada artista que ha exposat al Castell ha hagut de deixar en donació al poble, hi trobem Dalí, Goya, Grau Garriga, Subirachs, Modest Cuixart, Navarro Vives, ....entre d'altres.