Manuel Solà · Horitzó singular

Nascut a Barcelona l'any 1950, és format com a artista a l'Escola d'Arts i Oficis La Llotja. Amb un marcat temperament artístic i una gran curiositat intel·lectual, estudia també Escenografia a l'Institut del Teatre. Com molts joves de la seva generació, les inquietuds socials i polítiques dels anys 70 i 80 del segle XX, marquen la seva obra creativa amb una pintura socialment compromesa amb els ideals polítics d'aquell moment.

Artista amb un univers habitat per objectes en desús, com fustes velles, ferros oxidats i multitud de còdols amb els quals construeix curiosos artefactes dotats d'una gran simbologia.

Encara que els seus inicis artístics se situen en la pintura, aviat l'abandona, a causa d'una crisi existencial, per a dedicar-se de ple a l'escultura. La constant evocació de l'art primigeni i el magisme inherent que desprèn aquest record ens remeten a un món arcaic i poètic.

En cos, cor i ànima, Manuel Solà es lliura a la causa de l'art per a erigir un discurs humanista i ètic acoblat a la contemporaneïtat que desafia la malícia d'un món globalitzat que conrea descaradament l'individualisme i el materialisme.

L'art és i dona vida, més vida, i en el cas de Manuel Solà, fins a l'extrem. La línia entre viure i sobreviure és tan fràgil que commou. "Soc", exclama, un artista marginal bregat per a poder sondejar el que és subterrani, allò que no és visible, del perquè de les coses.

Prèviament, des de 2014, han exposat al Parc dels Estanys: Emili Armengol, Alberto Gómez Ascaso, Jaume Roser, Medina-Campeny, Bonaventura Ansón, Josep Canals, Pedro Jordán, Clemente Ochoa, Rosa Serra, Manel Àlvarez, José Luis Pascual i Marzo-Mart, Carles Bros, Ángel Camino, Martí Rom, Santiago Gimeno, Josep Coll, Torrent Pagès, Aramis Justiz, Dolors Puigdemont i Tomàs Pons. De cada artista en resta, com a testimoni permanent, una peça instal·lada al mateix parc com a part del Fons Municipal d'Art.